Aquí, entre el blau que tot ho abraça i la roca que resisteix, la vida segueix el ritme del cel i del mar. Amb les seves entrades i sortides, amb el pas dels dies que semblen sempre iguals però mai no ho són. Quan arriba l’estiu, la vida es dibuixa a poc a poc, com un traç sobre un full en blanc, amb la simplicitat d’un instant que, tot i ser fugaç, es queda per sempre: les barques enfilen cap a mar, les platges i les roques assisteixen, pacients, a la presència no sempre discreta dels estiuejants; els carrers s’omplen de rialles i de passes lentes, d’olor de cafè als matins i de salabror als cabells després d’una capbussada. Les tardes s’estiren mandroses entre el sol i l’ombra dels pins, i els vespres són de taules llargues a la fresca, amb el soroll suau de les onades com a únic rellotge. I el blau, sempre el blau. Perquè la mediterrània no és només un lloc: és una manera de viure.
Darrere l’aparent innocència d’aquest llibre s’hi amaga tota una filosofia de vida: la ironia, la tendresa, l’emoció, la passió, el civisme, la discreció, el gaudir de les petites coses i la joia de veure i viure el pas dels dies queda reflectida en les pàgines de Diari de bord.
