És un relat que ens dissecciona el seu primer any de reconnexió laboral. L’any que decideix muntar una saleta de ioga al poble on fa un parell d’anys que s’ha instal·lat. La creació d’aquest petit negoci, amb totes les il·lusions, les emocions, les incerteses, les pors i les vivències que se’n desprenen, vertebra la història d’aquesta dona i la seva família.
Aquesta base serveix com a excusa per mostrar-nos la fotografia encoberta d’una generació. El llibre parla de maternitat, de criança, de feminisme, d’expectatives i superdones, de regla i perimenopausa, de bulímia, d’estrès i d’ansietat, de parella, d’amor, de sexe i fantasia, d’ecologia i natura, de poble i de ciutat, d’art, de música i bellesa, de cos i de ment, de vacunes i confinaments, de festes, de vacances, de Nadal i família, d’absurditat i ximpleria, i, sobretot, de l’alegria de viure.
A través de la ironia i del sentit de l’humor, Ruppmann ens desgrana els personatges d’aquesta història quotidiana, i fugint de grans pretensions o d’èpiques homèriques, ens convida a reflexionar sobre aquells petits temes que importen i amb els quals més d’una persona se sentirà identificada.
