El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat d’espionatge. Després de patir tortures i de sotmetre’l a judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Jakutsk, Sibèria. El camí des de Moscou al camp de presoners s’allargà durant tres mesos, en ple hivern. Molts dels presoners moriren en el trajecte, però Slavomir Rawicz va sobreviure. Al cap d’uns mesos, s’escapà del camp i emprengué, amb sis companys més, una fugida cap a la llibertat. Creuant Sibèria, el desert del Gobi, la Xina, el Tibet i l’Himàlaia. Sense cap altre ajut que les seves cames i el seu enginy, arribaren a l’Índia el març de 1942, després d’haver recorregut més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar.

Aquesta és la narració d’aquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i d’una determinació: la llibertat i la dignitat.